Introducció

Avui dia probablement ningú no posa en dubte que totes les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta de la humanitat. Això no obstant, és important tenir en compte que aquesta concepció, que actualment tendeix a normalitzar-se, no sempre ha estat així, és més, al llarg de la història moltes vegades, l’assumpció de la perspectiva de drets en el tractament de la discapacitat ha estat merament nominal o fins i tot ni tan sols s’arribava a qüestionar.

Al llarg de la història de les civilitzacions, el concepte de la discapacitat ha evolucionat segons el context històric, cultural i ideològic. Per poder entendre aquesta evolució cal analitzar els diferents paradigmes que han definit el concepte de discapacitat. És molt important observar com l‟evolució del concepte al llarg de la història s‟ha vist determinat pel progrés en diferents disciplines com ha estat la medicina i la sociologia entre d‟altres, en interrelació amb organismes internacionals com l‟Organització Mundial de la Salut i Nacions Unides.

Tot i així, i malgrat els avenços en matèria de drets, el Banc Mundial (informe de 2011) adverteix que les persones amb discapacitat constitueixen un dels col·lectius més marginats del món, ja que mostren pitjors resultats sanitaris, inferiors resultats acadèmics, hi participen menys a la societat i registren taxes de pobresa més altes que les persones sense cap mena de discapacitat.

Sent conseqüents, la societat a curt termini es ressentirà també d’aquesta situació de discriminació i exclusió de les persones amb discapacitat, ja que la pèrdua de l’enorme potencial que aporten a la societat empobreix tota la humanitat. produeixin canvis en la percepció i el tractament de la discapacitat cal que canviïn els valors i augmenti la conscienciació a tots els estrats de la societat. La inclusió, l’equitat i la justícia social són la resposta per fer una societat menys agressiva i més humana, menys excloent i més accessible, menys arbitrària i més justa.